...
Quan lo inevitable arriba..
I el present esdevé una pesada
càrrega per portar sol
Apareix aquell gest,..càlid
,que sovint em passa inadvetit
sota la quotidianitat dels anys.
I em torna l'equilibri perdut
I el buit esdevé altre cop ple.
I el present esdevé una pesada
càrrega per portar sol
Apareix aquell gest,..càlid
,que sovint em passa inadvetit
sota la quotidianitat dels anys.
I em torna l'equilibri perdut
I el buit esdevé altre cop ple.
...
...................................... .........................
Gràcies
10 comentaris:
estevetta, quanta sensibilitat en el teu blog...
per cert, faig una expo de pinturetes al cau del llop el 22 de desembre (per si algu te la genial inspiració de regalar una estupenda obra d´art aquest nadal :)
Pintes i tot? collons si que ho tenies amagada !!
A veure si em puc anar-hi a sopar el cap de setmana que l'altre dia estava amb la fred estava a petar...igual a la segona ampolla? ;-)
Ens veiem
Estàs parlant de les bitlles del dissabte? :-O
Joder! no te se'n escapa ni una eh ;-P.. espera a veure fotos.. quan les tingui les penjo i veuras l'estil del teu manso.
El sopar va ser divendres..per això no en tirava una al bowling..la resaca, je,je!
estevetta rei, a veure si escrius alguna cosa nova, no? demà a la nit estaré per Girona, a veure si ens veiem una estoneta!mua
Tu lo que vols es que et compri un quadre, je, je!..
Vaya pajara que estas feta ;-P
ole la foto!!
Doncs espera a veure els espinacs que en sortiran!!...espero?¿
Salut
Quina vida tant plena d'emocions!, ara entenc perque et costa tant sortir de Girona..., si amb una planteta a la terrassa ja et tenim distret tot el dia!!
petons al cul
cuida't
Publica un comentari a l'entrada