dilluns, 29 d’octubre del 2007

DIGUEU AHHHHHHHH!

BLANC



Joder aquest programa és una puta mina!!!

Quanta musculatura desaprofitada, je, je!!


Clases particulars a convenir...;-)

A veure s algu/na s'animà i m'envia la seva llengua...prometo actualitzar-les.

Això tambè va per desconeguts/des.


Rectifico...

Queda presciòs pero és lent collons!!.. així que...


A A LA

DIGAMELON?



A la vista que avui m'han trucat tres vegades al fixe i no tinc ni puta idea de qui collons era...

Com ja he explicat en milers de vegades NO AGAFO EL FIXE.

A veure qui pot més no Marina, je, je!

Perque?...

doncs pq tinc un fixe de l'edad de pedra en el que no surt el que truca, i a casa nomès despenjo els coneguts...prou penitència faig al curro!!

ejem, ejem..de vegades ni aquests... que passa? que no ho feu mai vosaltres?

Pos eso..

Si algu em truca al fixe que faci una perduda i el truco jo mateix que em surt gràtix!

Ara que si algu vol comprar-me un fixe per tal que es vegi el trucador sera benvingut...

És el que hi ha...?

Un altre cop?? ....la puta ja son 4...lo bo es que fa 3 trucs i penja???

A veure si serà el nen de la bossa de patates fregides al cap de "El Orfanato"?

dijous, 25 d’octubre del 2007

DISENYAT EN EL CEL PER...

blanc
Com no es podia esperar més dels pares que han estat "Disenyats al Cel per regnar a la Terra"...

Aquí teniu la dança Bharatanatyam, segons s'explica un ball portat a la Terra per Shiva , el ballarí còsmic..

Joder Gabi! si que t'ho tenies amagat, je, je!!

I tu sense saber-ho eh Marina o si? ;-)

La dança és considerada com una de les més antigues de la India...té uns 2500 anys...casi na!!

Per entendre una mica la cosa, imagineu-vos per un moment que l'escenari és el cel i que el públic al qual esta destinat sòn els deus...quin subidon us ha agafat eh!!

Les històries que expliquen? bàsicament moments èpics dels mateixos deus...mireu les cares, mans, braços ... és tot un exercici d'imaginació!!

En fin..no m'enrollarè més que això de traduïr textes més o menys íntegres i trallar-los com a pròpis ho vaig deixar a 6è de bàsica.

A lo que anava..

Moltes felicitat Familia!!


dissabte, 13 d’octubre del 2007

FINAL O PRINCIPI


Algú s'ha preguntat mai que ens passara quan tot d'acabi...

Em refereixo aquell instant.. tant i tant curt i alhora tant i tant llarg...en que al agafar aire ens n'adonarem que ha estat l'ultim...

No el penúltim..sino el últim.

Les pupiles es dilataran...

i ens n'adonarem que no hi ha volta enrera i que el "encara no..." que tant haurem fet servir al llarg de la nostre vida ara és inutil...



dijous, 11 d’octubre del 2007

L'EFECTE PAPALLONA




Papallones?...incompetents diria Jo!!

Ahir vaig começar un Seminari a BCN sobre la Compra de l'Energia Electrica

La cosa començava a les 8 i vist que el metro em deixava a 20 min a peu del Hotel on es feia i que en Picó de torn em prometia el dia anterior pluges torrencials em vaig dir:

-Uhmmmm?¿?, no tinc paraigües!!...saps què, millor i vaig en cotxe i així aparco davant

Total m'aixeco a les 5:30, dutxa, obro els ulls, platan i un tallat.

Em poso a 90 km/h per l'autopista.. bàsicamen per donarme temps de reaccionar en cas de sobada prematura.

De camí començo a pensar si no hagues estat millor pillar el tren i comprar-me un paraigües??

Vist que m'estic sobant a tot gas decideixo dedicar-me a moure la radio amunt i a vall a veure si trobo alguna cosa que em faci trempar.

Cap a les 7:30 arribo a BCN i el primer pensament que em bè al veure la quantitat de cotxes parats és lo atrapats que viuen aquesta gent.

Mare de deu!!!.... lo fort és que no foten ni cara d'agobiats??.. em pregunto com algú es pot acostumar a fotre cues com aquestes cada matí?...ni rastre de pluja.

Despres de 1/2h arribo a Glories.. li foto les dues voltes de rigor i comença el xou

Com sempre em passa quan vaig a BCN,... falta que vulgui anar algun punt pq tots els carrer em portin en sentit contrari.

Em perdo... i no!! tots els camins no porten a Roma!

Al final vist que no arribaré a l'hora decideixo aparcar i anar-hi en metro...per cagar-si!!

Sorto del parkin i em foto caminar cap al l'Hotel on es fa el Seminari.. ni rastre de pluja.

Arribo al carrer Valencia... busco el 105 però sembla com si no existis??..camino amunt i a vall i despres de fer la quadratura del cercle arribo...3/4h tard...patetic!!.. i ni rastre de pluja.

A les 18:30 s'acaba el Seminari...demà més (penso).

Torno a caminar fins la boca del metro..l'agafo fins al lloc on he aparcat i marxo cagant llets.

Com era més que obvi comença a xispejar.. i els cotxes surten com els cargols.

La cosa es desesperant... i em ve la imatge d'en Michael Douglas a "Un dia de Furia" jugant a la mosca de dins el seu cotxe.

Pitades, arrembades,mosos amb pressa per arribar a casa i motos per totes bandes ....decideixo menjar avellanes mentre busco a l'agenda del mobil algu per fer terapia.

Diluvia...ja era hora!!! (penso)

Arribo a casa a les 21:00 em faig uns carbonarà i a sobar que el dia següent hi torno.

A les 00:30 em desperto pel soroll que fa l'aigua picar contra l'empit de la finestra...me cagun la puta!!!

Com pot cardar tanta fresa!! esta trencat?.. ja ho miraré un altre dia.

Agafo el futon com puc i a hosties aconsegeuixo moure'l fins el menjador.

Tanco totes les portes i com encara se sent em foto taps....aleluyaaaaaaaaa!

Les 5:30...dutxa, ulls, platan i tallat..... em ve la imatge d'en Bill Murray en "Atrapat en el Temps".

Si arriba a ser el dia la Marmota m'explota el cap.

Agafo el cotxe i a fondo.....pels meu collons avui no paro fins que arribi a la porta!! (em dic)

Increïblement torno a mirar el plano i veig una via directa?...ahir no hi era, je, je!

Arribo 1h abans de començar el Seminari...

Un esmorçar de categoria!!!

A la radio comenten que la tempesta ja ha passat..

i la setmana..buffff!



diumenge, 7 d’octubre del 2007

AMB GUST O AMB DISGUST?

Sempre m'ha fet gràcia observar com la decoració del espais determina tant clarament el personatges que hi habiten.

Hi ha un bar aprop del meu curro que cada cop que hi passo em pregunto si el l'amo li va pagar la factura al fill de puta que li va "decorar"..

Ara que igual és el carrer, perque a 5 metres d'aquest ni ha un altre que tot i que ha canviat 10.000 vegades d'amo l'ambient continua essent infumable...

Ja se sap...cada oveja con su pareja.

Però...


Hi ha una seria de bars i botigues de roba que...

En fins...diria que desafien les lleis de la natura, perque quan les veus et venen ganes de fotre-les a baix i de preguntar-te..

- De què collons viuen si mai hi ha ningu?
- Qui collons es pot posar la roba que hi venen?

En coneixeu d'aquest?


Doncs allargueu la vista mes enllà de la porta... com aquell que no vol, perque no se us vegi

i si teniu sort els podreu veure al fons...


encorvats per un temps que ja ha passat i amb els ulls vidriosos pels client mai acaben d'entrar...

Així passen els seus dies..
imaginant temps millors

intentant recordant en què collons pensaven el dia que van comprar el local....

I un dia passes per davant i trobes que es traspassa o que l'estan finalment fotent a terra i et dius a tu mateix...

Si jo el tingues ...




Sempre m'han agradat els treballs artesanats i si hi ha temperatura pel mig millor, je, je!