Algú s'ha preguntat mai que ens passara quan tot d'acabi...
Em refereixo aquell instant.. tant i tant curt i alhora tant i tant llarg...en que al agafar aire ens n'adonarem que ha estat l'ultim...
No el penúltim..sino el últim.
Les pupiles es dilataran...
i ens n'adonarem que no hi ha volta enrera i que el "encara no..." que tant haurem fet servir al llarg de la nostre vida ara és inutil...
dissabte, 13 d’octubre del 2007
FINAL O PRINCIPI
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Ja ho deia jo que últimament semblaves una mica depressiu: falta de puntualitat, pèrdua de l'agudesa corrosiva que et caracteritza, mala cara... En fi, ja saps que sempre que vulguis pots trucar-me i parlem... això sí a canvi d'un cafè!
Mare meva cóm estem Estevetta! tot final és principi d´alguna cosa; així doncs no hi ha cap mort definitiva. Però ja que aquesta pèrdua de consciència d´un mateix arribarà i ens serà inevitable, millor no donar-li gaires voltes i dedicar-nos a viure el que tenim, la vida!
La mare que et va parir ;-).. ja t'arreplagaré al pròxim cafe..
En fins...ja es diu..."Qui no sap morir mai sabra viure".
Publica un comentari a l'entrada