dilluns, 31 de març de 2008

SEGUR AL 50%

negra
Joder!!!

Ara si que la trama es complica...

El meu Oncle ha estat d'acord amb el preu de la taxació....

Ara ja nomès falto JO

[....]

Algu pot estar preparat per pagar una pasta indescent durant 35 anys ?



Bufff.. i amb lo que m'agraden a mi els compromisos!!

Ja se sap, m'animo, m'animo i al final no remato.....

Però això ara no passarà.

Me la quedo..... demà ja veurem ;-P


5 comentaris:

Marrogant ha dit...

ja veig que de tant dir-t'ho al final ho has captat! Et falta l'embranzida final, la rematada, el toc de gràcia! Felicitats.

marenins ha dit...

EIII! quin goig que fa la casa en aquesta foto!! no sembla que digui "COMPRA'M, Beta!"?

Doncs sí, ara et toca moure fitxa a tu! la resta estarem a l'expectativa per si hem de comprar una BARBACUE.

ÀNIMS amb la decisió!

Moi (Vic) ha dit...

Endavant les atxes!, una vegada que et decideixes amb algo... toma ya! la casa de la pradera!, no et moques amb mitja maniga tu!!, serà molt divertit fer les reformes, ja veuras.

Quan tinguis operatiu el yacutzy i/o piscina m'avises.

Nus vemus!

nani ha dit...

Estevetta jo en el teu lloc em compraria un terreny agrícola per plantar coses (m´abstinc de la definció de coses) i amb el temps estudiaria la possibilitat d´edificar una casa al teu gust. Per una part, si el terreny està ben localitzat sempre es podrà canviar la seva catalogació i passar-ho a residencial (en aquest cas et forraries i et podries comprar una casa millor) I si no, aixeques quatre parets per tu i a vivir! És miri com és miri és una inversió assegurada.
Per un altre part, si tens un hort sempre podràs beneficiar-te venent els seus productes i així anar pagant la hipoteca. A més a més, amb la crisi que ens ve al damunt, més val tenir una pastanaga que una casa!
Estevetta... què faràs tu sol en una casa tan gran?? Aïllar-te i tornar-te raro!

Beta ha dit...

Uaitala!

Encara corres per Polonia?..

Lo de la casa..reconec que em fa yuyu, però una opartunitat com aquesta no la tindre mai..

I lo dels terreny i la casa dels somnis...ens fins...un desitg imossible que ens han fet creure els bancs i els que venen cases, ;-)

LA veritat és que anar-hi a viure no és una decició fàcil, tot i que si m'agobio segurament llogaré habitacions a nenes simpatiques... i solteres, je, je!

A part amb lo poc que estic a casa per la feina..no crec que ho noti gire.

A part podre tenir un gos, penjar finalment l'amaca que em va comprar en Moi/Marga quan van Mexic, fer barbacoas,.. comptar les formigues que hi ha en un metre quadrat de gespa.

A veure si baixes un dia i ens veiem.

Un peto.