Guarda-ho que un dia ho faras servir,...
aguanta una mica mes,...
no ho llencis encara..., espera?
Tot es massa curt en aquesta vida, fins i tot les vacances...
així doncs;
crida, crema, talla, transforma i...
deixa que les coses tornin a brotar,
encara que siguin llàgrimes pq no hi ha res que duri per sempre... ni tu mateix
.
7 comentaris:
M'estàs fent ballar el cap... Això dels tres punts va per la música? És que era molt bona (d'una escala de l'1 al 3)? O bé, és que les birrilles que vau prendre en Harry i tu van fer el seu efecte i us van neutralitzar de tal manera que... en fins... pobre Harry?! Quants n'hi queden ara? I a tu? Digue-li que passi pel meu bloc i miri "una miqueta de cel" que com a mínim li donarà... aleeeeeeeeeeeeesssssssss!
Després de les opos això de pensar no se'm dóna massa bé... ja em diràs el què prenent un cafè!
Ai ai ai!!
Lo dels punts és per lo que em vas dir que els punts suspensius sòn 3 i no 2 ni 4.. però això ja ho havies no? i m'estas prenent el pel eh?, je, je!
En fin ara tornem del d'avui i tambè eren increïbles.. tan els Möondo com en Diabate.. pura energia africana!!
Vingali
Nanit.. a tots tres ;-)
Beta! On has posat "Sóc un protó", els meus comentaris feien referència a aquell text i no "El principi de la fi..."!. Per cert t'estàs tornant un poeta i això em fa molta, molta por... Encara em donaràs lliçons. M'agrada molt el text però això vol dir que estàs deprimit perquè demà t'incorpores a la feina? Pensa que a mi només em queda el divendres... i vacances! Quants dies? No ho vulguis ni saber... mmmm... ja t'ho diré quan ningú més ho pugui saber! Una abraçada.
Trankila, je, je!, és que quan se va passar la resaca me'l vaig tornar a llegir i com no em va agradar gens...vaig pensar; pq l'haig de mantenir al block si no m'agrada?.... jo creo les regles al meu micromon, je,je!...vaja que m'ho vaig aplicar :-P
Carpe diem tempus fugit... Permeteu-me l´eterna reflexió que malnutriex el son de l´èsser humà des de que va nèixer en la seva consciència. No importa el que som en aquest espai inabordable, inabastable, inacabable de l´univers. Importa el què serem quan no hi siguem.
Vivim la vida com a cebes elevades a la cebàstica potència. Però quelcom s´ha negat a concedir-nos la idiotesa de la perfecció…
Carpe diem tempus fugit... permeteu-me l´eterna reflexió que malnutriex el son de l´èsser humà des de que va nèixer en la seva consciència. No importa el que som en aquest espai inabordable, inabastable, inacabable de l´univers. Importa el què serem quan no hi siguem.
Vivim la vida com a cebes elevades a la cebàstica potència. Però per fortuna (?) quelcom s´ha negat a concedir-nos la idiotesa de la perfecció…
Això no m'ho dius al carrer!, je,je!
Jo quan ja no hi sigui.. em demano tortuga ;-P
Publica un comentari a l'entrada